dimecres, 22 de maig del 2013

Sentiment casteller.

Sentiment casteller és sentir el castell, viure'l...

No importa ni l'altura, ni les caigudes, ni el temps que triguis en fer-lo...

El que importa és l'esforç, el que lluites per fer-lo, no preocupar-te només en què tu mateix ho facis bé, sinó pensar en tots, en si algú necessita un cop de mà, ajudar-lo, perquè al castell no només hi ets tu, hi ha molta més gent, i tots els que formen part d'un castell, tan els que pujen com els que estan a la pinya, ajuden!

Jo, vaig començar a la Jove, i penso seguir a la Jove, i si algun dia arribo a la conclusió de no fer més castells (que ho dubto) la Jove haurà sigut la primera i la última colla de la que he format part!

Per mi és la millor colla, per molt que hi hagin altres colles que facin castells més grans... Per mi la JOVE és la millor, pel simple fet que aquesta colla m'ha fet ser millor persona, m'ha fet mirar les coses d'una altra manera, m'ha fet sentir les coses quan les faig!

I m'ha ensenyat el món dels castells! Abans no sabia ni que eren, ara ho sé gràcies a la Jove!

Cada moment que vivim fent castells, o celebrant qualsevol cosa! És MERAVELLÓS, INCREïBLE, INOBLIDABLE!

ANEM SEMPRE AMUNT JOVES!



Jamila Bengharda
Sòcia nº 66 CJXV 

Vilafranca del Penedès, 21 de maig de 2013

dilluns, 13 de maig del 2013

Emocions!

En Xavi celebrant el seu primer 3 de 6 (Fot.: Pepi Pérez)
Per emocions fortes, les que hem viscut aquests darrers dies.

Feia ja uns divendres que no faltava a l'assaig. En Xavi, complidor i motivat, ha tastat els castells i els pilars des de fa un mes i mig. Ell, que sempre va ple d’activitats: estudis, navegar a vela, informàtica,... No para quiet!

Ara, a tot plegat, hi ha afegit els castells. Volia provar-ho i ho ha fet, no ha defallit. No és persona de defallir! S’acostava el dia de la festa de la ONCE i volia fer un acte simbòlic que mostrés, una vegada més, amb una imatge tan potent com un castell humà, la integració de tothom en els castells i, per extensió, en la societat. Com diu en Xavi, "si un vol, no hi ha barreres".

De primer, damunt un castell, no s’hi trobava massa bé, tot cal dir-ho. Però quina passada, com ha millorat en els darrers 3 assajos. S’ha col•locat bé de peus, ha posat el pit enrere, ha tibat els braços i ha alçat el cap. Se li ha posat un baix que s’adapti a la seva alçada, el que es fa amb qualsevol casteller, vaja!

La única diferència, comprensible, és haver-li de guiar les passes per damunt la pinya. I haver de fer silenci per a què pugui sentir bé el cap de colla, eh, pinya? Però un cop col•locat sobre el segon, com ell mateix diu, “ja està!”. I ha estat així, un "ja està", uns dos minuts per a fer una cosa tan fàcil i normal com que un casteller invident pugi al tronc d’un castell, el carregui, el descarregui i el celebri amb tota la resta de la colla.



Ahir, doncs, el Xavi va fer el seu primer castell, un 3 de 6. El seu gos pigall es diu Eol i el Xavi ha volgut brodar la imatge i el nom de l'Eol a la seva faixa castellera. L’Eol no va pujar al castell, aquesta vegada no li va fer de guia, però seguia amb la mirada el seu amo i, n’estem segurs, es va emocionar i va somriure per dins, com ho vam fer tots i totes en aquell moment. Una passada, de veritat.


Esperant l'hora dels castells, amb l'Eol i altres amics (Fot.: Pepi Pérez)

En Xavi seguirà fent castells i ja hem quedat en sortides on podrà tornar-ho a provar. No és flor d’un dia, és un més de la colla, com també ho són en Pepe, la Maria i la Laura...

Potser no fem castells molt alts però sí que fem castells molt grans!


Com sempre, anem amunt!


P.D.: Avui fa 3 anys de la presentació pública de la Colla Jove de Vilafranca. Es va presentar el color de la camisa, l’escut, el nom, el vídeo fundacional que podeu veure aquí sota. En Jordi Cubillos de Sitges ens va fer un pregó magnífic que pots llegir aquí. Enhorabona Joves!

dimarts, 7 de maig del 2013

Hi ha ocasions en què...

3 de 7 descarregat (Foto: Isabel Morales)

Hi ha ocasions en les que no cal fer grans castells per sentir-se genial, feliç, alegre i sentir que el sol i l'aire de vora el mar se't filtren pels porus de la pell.

Hi ha ocasions en què encara que no et surti tot bé, et sents igual de triomfador i content que si els haguessis assolit i la vibració que rep el teu cos és molt i molt positiva.

Hi ha ocasions en què actues al costat de colles molt amigues, de colles que encara no coneixes i de colles amb les que, sovint no saps perquè, hi tens una relació freda. Però, al final, te n'adones que totes les colles volem el mateix: fer castells. I sents com la seva alegria i els seus èxits són també els propis i, que sigui com sigui, val la pena compartir-los.

Diumenge passat, a Torredembarra, va passar tot això:

- Vam fer el primer 3 de 7 i pilar de 5 de la temporada sota un dia preciós.

- No vam poder amb el 4 de 7 però els debuts de nous castellers i canalla ens van fer sentir optimistes i super positius perquè veiem com van sortint la feina de cada assaig.

-Vam actuar al costat dels padrins Nois de la Torre dels que poc cal dir per la bona amistat que ens hi uneix; vam conèixer els Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb qui, crec, no hi havíem coincidit mai a plaça; i vam retrobar-nos amb els Minyons de l'Arboç i ens vam ajudar més del que era habitual a les pinyes mútues i hi vam "notar" un apropament que, sens dubte, ens farà bé a les dues colles.

Va ser una diada maca, festiva, sense cap caiguda, de passar-s'ho bé fent castells, de gaudir del dia magnífic que feia i d'ajudar a l'Associació de pares de nens amb discapacitat Matinada.


Amunt colla!